Contestant al comentari del company Gamir

En primer lloc ens trobem en una situació curiosa, avui a La Vanguardia publica que Barcelona té un posicinament únic i un model seguit per les principals ciutats europees ( discrepo profundament)de creixement econòmic i de creació d'empreses.

Per contra puc constatar que l'atur a la ciutat té alguns punts que considero preocupants

1- Nivells d'atur molt importants en els majors de 45 anys i concretament en dones majors de 55anys
2- Atur jove, el 23% dels aturats joves tenen formació (Superior , mitjana o FP)
3- L'ajuntament no disposa d'un mapa clar de les professions prioritàries que ha d'impulsar
4- Nul·la connexió amb gremis, associacions de professionals i col·legis per treballar aquetes profesions estratègiques per la nostra ciutat.

Respecte a això , penso que s'ha de treballar amb el concepte de la proximitat, L'ajuntament hauria d'habilitar oficines de barri que ajudessin a trobar feina a aquest col·lectius, en col·laboració amb les OTG de la Generalitat i ajudar a crear els seus itineraris laborals.

Les col·laboracions amb entitats socials i l'aposta i suport per crear empreses d'inserció viables, reforçarien una font d'ocupació fonamentada en l'economia social que podria ser una part de la solucio

Per un altra banda hem de tenir en compte que a BCN hi han uns 120.000 autònoms que lluiten contra tot sols, penso que s'ha de redefinir BCN activa com una agencia de suport de veritat per als autònoms (asesorament i suport financer a aquesta figura) , es cert que cada any es creen a Barcelona milers d'empreses, no és menys cert que la majoria d'aquestes cauen en el periode de 3 anys.

Més que gastar-se diners en campanyes buides de contingut, mes els valdria de treballar per una Barcelona que doni oportunitats.

Us poso a disposició alguns enllaços d'interés respecte el tema

www.ctescat.net

http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20061229/51298182158.html (BCN ciudad de servicios)

Ja fa uns anys que conec a la gent de la Fundació èxit, un projecte innovador, implicat socialment i sense gairebé cap suport de les institucions públiques.

La seva tasca és extraordinària, becar joves al llindar de l'exclusió tutoritzar-los i cercar-lis un lloc de feina i propiciar la seva inserció a la societat. Aquesta tasca està feta amb una professionalitat estraordinària i amb estreta col·laboració amb entitats socials de prestigi. Un altra part important del projecte són les empreses que col·laboren amb la Fundació i els voluntaris d'aquesta entitat.

Apostar per models menys intervenconistes per part de les administracions, però amb implicació, ens ajudarien a fer més efectius els fons públics i implicar recursos privats en projectes socials que intentin millorar el nostre païs des d'un punt de vista profundament social.

Us passo l'adreça de la Fundació per més info

www.fundacioexit.org

Sota aquest títol podem observar quines són les pioritats sanitàries del Govern de Catalunya. La "Catalunya Social" es defineix a la seva manera, crec que s'han equivocat la brillant Conselera Geli i el seu equip, mentre quedin persones que han d'esperar més de 4 anys per ser operats "d'urgència", mentre hi ha hagi gent gran amb pensions miserables (300€) que no poden ni menjar per que no poden permetres el "luxe" de pagar per arreglar-se la boca, mentre el sistema sanitari no resolgui els problemes de llistes d'espera, recordo que no fa gaire van fer un impost vinculat a la benzina per aixugar el dèficit de la nostra sanitat.

Quan la gent es queixi, per aquesta més que evident injustícia, la maquinària sociata començarà a parlar dels 23 anys de CiU, com sempre petr ocultar la seva inoperàcia, però Ciu amb els seus desencerts i encerts fa ja quatre anys que no governa, i possiblment n'estarà uns quants més (espero que no sigui així!).

Afegeixo l'enllaç amb la notícia completa
http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=1115

CATALUNYA.-UDC de Barcelona acusa a Hereu de "promover" la ocupación de edificios privados y de ser "blando" con los 'okupas'
BARCELONA, 5 Dic. (EUROPA PRESS) -

El presidente de Unió Democràtica de Catalunya en Barcelona, Gerard Ardanuy, acusó hoy al alcalde Jordi Hereu de "promover" la ocupación de edificios privados y de ser "blando, indeciso y condescendiente" con los 'okupas'.

A la salida de una reunión de UDC, Ardanuy consideró que Hereu está "legitimando" la acción de la ocupación de "los pisos de los vecinos de la ciudad", después de que el alcalde asegurara que le merece "todo el respeto" alguien que "ocupa" pero que es "buen vecino".

"O respetamos a los 'okupas' si son buenos vecinos o pedimos más capacidad legislativa para hacer frente al problema, pero todo a la vez no puede ser", señaló Ardanuy, en alusión a las recientes declaraciones realizadas por Hereu tras la ocupación de Can Ricart.

El dirigente de Unió reclamó un alcalde "que no tenga miedo ante los problemas y que no esconda cuando las cosas van mal", porque "debe liderar la ciudad, dar la cara y hacer respetar la autoridad", señaló.

"Ser buen vecino no es una excusa para no cumplir la ley", ya que "con esta teoría tan ligera nos podemos encontrar que cualquier día los ciudadanos dejan de pagar el IBI o el impuesto de circulación", aseguró Ardanuy.

Ante esta situación, "¿con qué autoridad el alcalde Hereu les pedirá que cumplan con su obligación?", se preguntó el dirigente de Unió, quien calificó de "evidente" que "la ciudad reclama a gritos un cambio de actitud y de personas", lo que, a su entender, "representa Xavier Trias".

Barcelona està coniderada per la revista National Geogràfic una de les 10 destinacions turístiques imprescindibles del Món. ës una bona otícia que és potser la culminació d'una estratègia per prioritzar el turisme com a principal sector econòmic de la nostra ciutat.

No parlaré de les infraestructures (Aeroport,TGV, línies de metro,etc...), tampoc faré un llistat de les emprreses que en els últims anys han canviat el seu quarter general per altres ciutats espanyoles, sobretot Madrid. Parlaré d'estratègia econòmica i d'aprofitar les nostres virtuts, en cap dels dos casos no en soc un expert però vull donar la meva opinió com a ciutadà.

Només uns pocs comentaris

1- Crec que si l'aposta és només potenciar el turísme coma princiapl font de riquesa, ens equivoquem, l'aposta masiva pel turisme ens inabilita per conjugar dos condicons importants una ciutat on hi hagui qualitat de vida per viure i una ciutat on prosperin projectes empresarials potents , es a dir una capital dels negocis. si no veiem com ciutats Nova York s'han convertit ens espais on es treballa durant la setmana i es fa turisme el cap de setmana, però amb cada menys habitants.

2- Barcelona és la ciutat europea amb més estudiants d'Eramus, des del méu punt de vista , visita B arcelona i hi passen un any d'estudis molts joves i molt talent, veuen en Barcelona una ciutat que els dona el que Busquen, universitats amb un nivell acceptable, un bon clima i molta festa. Però paradoxalment, molts pocs s'hi quen per construir la seva vida professional, i la ciutat perd una gran quantitat de talent per crear-hi riquesa.

3- Barcelona s'ha venut com una ciutat creativa, innovadora, de disseny, però cada cop ha perdut les grans oportunitats que hi han passat per demostrar que pot tenir porestigi i que s'ens dubte pot ser la capital econòmica de l'estat espanyol i una de les més importants d'europa, ara de moment és la ciutat on els anglesos celebren els seus comiats de solter (important lideratge. Capital de la industria alimentària, capital europea del medicament, capital del sector de l'automòbil, ciutat de la formació per a directius i escoles de negoci, etc.

4- És una de les ciutats on es creen més empreses per any 8aixó és possitiu, denota un caracter empresendor dels seus habitats) però alhora és on existeix percentualment més mortalitat d'empreses.

Quins punts crec que son fonamental plantejar-se per esdevenir una plaça de primera divisió.

a- Ciutat cosmopolita, oberta, acollidora, còmede, habitable, respectuosa, neta, amb ordre públic, amb uns bons serveis públics i unes bones infraestructures

b- Una ciutat que permeti triomfar, que aposti per les persones, que retingui talent que dongui oportunitats, que fomenti l'emprenedoria, que dongui suport econòmic a la creació d'iddes empresarials.

c- La capital del capital risc d'Europa. El laboratori d'idees d'Europa. Les idees empresarials del futur han de nèixer a Barcelona

Per aixó cal risc, cal anticipació, cap una aposta forta del govern de la ciutat per canviar el model econòmic. La solució més còmode és la es va pendre fa uns anys, el turisme.

Personalment m'engresca més aquesta idea de aposta pel coneixemnt que no pas la de vendre barrets mexicans a la plaça catalunya mentre un grup d'anglesos borratxos s'ho passen bé per quatre xavos.

Gerard Ardanuy (president UDC a la ciutat de Barcelona): “Barcelona ja està prou envoltada de peatges per haver-ne d’afegir més”

Davant la notícia apareguda avui a diferents mitjans de comunicació en relació a la possible incorporació per part del PSOE al seu programa electoral municipal de l’establiment d’un peatge per a l’accés als centres de les ciutats, i els posteriors aclariments expressats pel mateix partit, en el sentit que no es tractava de cap proposta concreta, sinó tan sols d’un recull de mesures que ja s’apliquen a d’altres ciutats del món.

El president d’Unió Democràtica de Catalunya a la ciutat de Barcelona, Gerard Ardanuy, ha reclamat al PSOE i al PSC “que deixin de tractar al ciutadà com si fos un element de laboratori, a cop de globus sonda i enquesta d’opinió i que surtin al carrer a escoltar la gent de carn i ossos, que no vol pagar més diners, sinó que el que vol és que li arreglin els problemes”.

Ardanuy ha afegit que “Convergència i Unió entén que si volem unes ciutats més netes i amb un trànsit més fluid, si volem que la ciutadania empri més el transport públic i menys el privat, el que hem de fer és potenciar el transport públic, ampliar la seva xarxa, que serveixi per anar a tot arreu des de tot arreu i sense grans esperes”. Pel president socialcristià, “penalitzant el transport privat no es va enlloc i, a més, Barcelona ja està prou envoltada de peatges com per haver-ne d’afegir més”.

Gerard Ardanuy ha manifestat que “una vegada més es constata que el PSC i el PSOE, quan es tracta de solucionar un problema, s’inventen un impost i traspassen el problema al ciutadà”, i ha afegit que “sortosament, a Barcelona el compte enrera ha començat”

Ahir dilluns va sortir la notícia que el PSOE proposa als programes de les properes eleccions municipals incorporar a les diferents ciutats entre d'altres coses la creació d’un peatge per accedir als centres de les ciutats.

La mobilitat a les grans ciutats és un dels punts crítics i el risc de col•lapse és la situació més temuda per tothom, en aquest cas Barcelona, si bé no està tècnicament col•lapsada a incrementat els seus problemes en els ultims anys i la convivència entre vehicle privat, via pública, peatons i autoritats municipals s’ha fet cada cop més complexa.

Aquest és un tema que sempre m’ha estorat per part d’aquells que s’anomenen d’esquerres, els ciutadans han de resoldre els problemes dels seus ajuntaments pagant i ells en canvi, quan governen són incapaços de resoldre res.

A Barcelona tenim molts peatges a la vista i encoberts, que són molt lucratius per l’Ajuntament i que pretenen donar solucions als ciutadans. Problema de manca d’aparcament, cap problema, zona blava, verda i a pagar!!! S’ha solucionat el problema? Em sembla que continuem mes o menys igual, però amb una diferència, l’ajuntament ha ingressat uns lucratius calerons.

Ara el PSOE aposta per posar peatges als centres urbans, problema de saturació?, au vinga tornem a pagar! És cert que a Barcelona és una proposta que no s’aplicarà (almenys de moment) però no és menys cert que es va estudiar seriosament i es van decantar per les zones verdes.

La realitat és que sense plantejar-se una estratègia seriosa de mobilitat no es poden donat solucions, Barcelona és una ciutat que encara no està totalment saturada, però no hem d’esperar a estar-ho i és molt cert que si demà la gent que es desplaça amb transport privat per Barcelona es decidís a fer-ho en transport públic el sistema faria fallida. La xarxa de transport públic de Barcelona està dimensionada per la gent que l’utilitza i encara gràcies.

Enlloc de plantejar-se fer pagar com a mesura dissuasòria ens podríem preguntar si mesures com aquetes eviten que la gent agafi el cotxe o simplement incrementen la despesa dels ciutadans com un impost més.

Propostes i accions per millorar la mobilitat a la ciutat com increment de freqüències de pas de metros i autobusos, increment de línies i millora de cobertura del transport públic amb millors vehicles, incrementar el nombre de km de carril bus, proposar aparcaments dissuasoris a les entrades a la ciutat i en alguns punts estratègics, ampliació dels horaris de servei, millora de l’accessibilitat a les estacions, aposta pel tranvia o no, són les propostes que s’hauriem de portar a terme mes enllà del paper i la teoria.

Finalment m’agradaria saber en que es gasten els diners recaptats a les zones verdes i blaves i les multes diverses que imposa la guàrdia urbana vinculades a mobilitat. Jo continuo passant-t’ho molt malament a hores punta al metro o l’autobús, encara tinc zones de Barcelona on és una quimera agafar transport públic per anar a l’altra punta de la ciutat amb un temps raonable, cal dir que el taxi a Barcelona és un dels serveis més utilitzat per la mobilitat per la ciutat.

El que està clar és que aquest govern de Barcelona sempre demana que el ciutadà es sacrifiqui i pagui ells per contra no donen el primer pas. Que pots esperar d’un Alcalde que celebra el dia sense cotxes anant amb el seu cotxe oficial per la ciutat. Estaria bé que aquest govern municipal anés més sovint en transport públic com la majoria des mortals.

La responsabilitat d’un ajuntament és donar solucions i no aprofitar-se de les situacions per fer calaix. Menys temps i recursos dedicats a recaptació per una millor planificació, un millor servei i resposta als ciutadans

Montilla el teu president......BK el pollo que parece una patata. Sembla fet a propòsit, però el que a passat aquest dies després del desastre de l'aeroport del Prat, no té nom , compareixen Consellers del Govern, obligats per CiU, ells volien fer només una roda de premsa per explicar que no han fet res, ignorant que és el Parlament el lloc on els polítics que governen han de donar explicacions de la seva feina, o millor de la seva no feina en aquest cas.

Finalment van al Parlament, moltes paraules però al final qui té la culpa, al·lucineu tots plegats!!!, no és Iberia tot i que a incendiat tota la situació anunciant que marxava del Prat i enganyant als treballadors, ni tampoc els sindicats que irresponsables com uns bretols han permés que els seus liders incontrolats creessin aquest drama com si fos un element més de negociació, ni del delagat del Govern a Catalunya, que no tenir el control de la situació en cap moment des del punt de vista de garantir els drets dels milers de ciutadans que van patir una situació tant bèstia, ni tan sols dels conellers del Govern que al no tenir competències pasen de tot, ni del President del Govern que prefereix anar a sopar a un elitista restaurant de l'Empordà abans que liderar una situació de crisi, ni de l'alcalde de Barcelona que ni està ni se'l espera com sempre!!, ..... LA CULPA ÉS DE CIU, com sempre!!!! suposo que deu ser l'únic país de l'Europa occidental on el cupable únic de tot és l'oposició, ARGUMENT DE INCOMPETÈNCIA CATALANISTA I D'ESQUERRES.

Davant de tot aixó la campanya del presidenciable Montilla, ministre-esfinx que no parla, que no actua, una persona protegida d'enigmàtic silenci. Qui paga la seva campanya de presidenciable?

Un futur candidat a la Generalitat que com a Grans aportacions a Catalunya ha fet

- Vendre la primera empresa electrica a uns alemays (EON)
- Alcalde d'un Getho de gent que ni són Catalans ni volen ser-ho
- Gran lluitador de la democràcia (menys a la seva ciutat cornellà)
- No responsabilitzar-se de les repercusions del desastre del Prat (El seu ministeri no és accionista d'Iberia?)
- ser el ministre català d'en Zapatero.....

Aixó si, sobretot que no parli, que no comparegui davant del congres, que no li facin pupa abans que no s'acabi la seva campanya d'imatge. Resposabilitat dels gestors polítics davant de la ciutadania.

Montilla President.... El pollo que parecia una patata. Justícia poètica, una veritat com un temple

Fa uns des es va produir un accident mortal al Fòrum de les cultures,a la planta de tractament de fangs va explosionar un dipòsit i això va provocar la mort d'un operari de manteniment. Qüestons ala respecte

1- Aquestes plantes tracten residuus que que varien que varien la seva composició a cada moment

2- En el tractament d'aquest rsuduus poden combinar-se gasos i substàncies potencielament perilloses, explosives i tòxiques

3- Els processo de seguretat han d'estar perfectament pautats i els protocls han de ser molt exhaustius.

Tot i això es produeix una explosió, els bombers s'hi han d'enfontar sense saber exactament com fer-ho i quines substàncies es trobaran i succeix la lamentable mort d'un treballador.

Aquesta planta es troba en una zona "privilegiada de Barcelona a la plaça del Fòrum i en un dels entorns on el preu de la vivenda és més alt de Barcelona (platja , parcs, festes i també residuus i perill d'explosions. No vull ser alarmista però si l'alcalde i l'entitat metropolitana de mediambient no poden garantir la seguretat d'una instal·lació d'aquetes característiques haurien d'afrontar les responsabilitats penals vinculades a l'accidents i la responsabilitat política de permetre aplicar solucions tècniques tant perilloses i tan poc fiables aparentment.

Avui he observat la gran quantitat de bicicletes que es mouen a Barcelona, en molt poc temps s'ha incrementat l'us d'aquest mitjà, això no està malament, però cada cop més cal una normativa que reguli la utilització d'aquet mitjà de tranport. La bicicleta no és un vehicle a motor , per tant s'ha de protegir a la via pública respecte a aquests vehicles, però el que no es pot tolerar que la bicicleta imposi el seu domini i superioritat repecte als vianants. per tant cal protegi la integritat física de la gent que camina pel carrer.

La mobilitat a Barcelona no és missió fàcil i aquests dies encara menys, obres, calor, tranvies, ciclistes, turístes.... S'imposa un pacte de mobiltat que aprofiti totes les sinèrgies i tots els mitjans de transport i els complemnenti enlloc d'enfrontar-los.

Fa ja uns anys es va apostar per l'us dels ciclomotors, això va aconseguir alliberar una mica el volum circulatòri de la nostra ciutat, però l'ajuntament no va ajudar a compatibilitzar aquest tipus de tranport amb la resta, utilitza el ciclomotor i espavil!

La capacitat de mobiltat s clau en ciutats denses com la nostra i ñes decisions que es prenguin han de ser molt treballades. L'aposta pèl tranvia, el metro i es autobussos és clau.

Ahir dia 24 vaig estar pressent a l'assemblea del meu partit on s'escollia les llistes pel Parlament de Catalunya i per l'Ajuntament de Barcelona. La meva intenció ara és comentar algunes coses, experiències i idees que estrec d'aquesta experiència.

- Els militants de base són majoritàriament bona gent, que es posa a disposició sense preguntar, que està disposat a treballar sense recompensa. Ahir la gent del partit va patir llargues cues, un calor infernal, una duració de més de 3 hores.

- Que els partits es construeixen gràcis als fets a la feina diària i no només amb paraules, fugui d'aquells que us sedueixen amb discursos excepcionsla però que no treballen ni es sacrifiquen, el discurs es pot millorar amb el temps l'actitud de treball o la tens o no la tens.

- Hi ha molta feina a fer, hem de donar més eines a a gent que es posa a disposició desinteresada per treballar, em d'enfortir-nos com a col·lectiu. En definitiva hem de ser capaços d'arraconar a aquells que s'escuden en un sector, família política o grupet conspratiu per no fer res útil. Hem de donar el partit a la gran majoria silenciosa, fugint d'aristocràcies!

- Patejar carrer, parlar amb els ciutadans, conèixer bé la nostra societat i els seus problemes, només així podrem donar respostes desde les institucions i des dels partits. Cal treuren's la son de les orelles, només així podrem dessenmascarar a aquells que juguen amb les paraules, a aquells que res fan.

En definitiva ahir algú d'aquets que abans describia com a poc treballadors va parlar que l'assemblea habia exclòs a algunes persones. Quan el 80% d'un col·lectiu pensa d'una determinada manera (amb tots els matisos i discrepàncies) i un 20% pot expresar-se en llibertat i rabiosament en contra de la majoria. Quan es donen totes les garanties democràtiques , fins i tot més enllà que el que marca la reglamentació. Això n és excloure, si finalmemt s'imposès el que pensa el 20% no seria una democràcia, seria un altra cosa.

Voldria resumir tot aixó amb alguns conceptes:
Més humiltat, més autoexigència i més treball i menys soberbia, orgull i superioritat moral

Fa uns ja uns mesos vaig anar a visitar amb la Montse Guitarte, el centre d'acollida Assis a Sarrià, aquesta vista em va fer pensar a propòsit de la gent que viu en situació de pobresa total a casa nostra i amb la gent que desinteresadament col·labora com a voluntari en projectes com aquest.

Aquest centre té com objectiu fer una feina d'acolliment de dia,facilitar higiene,roba, esmorzar, suport per trobar feina i acompanyament per retornar al sistema. És una entitat que disposa de voluntaris per atendre a aquetes persones els 365 dies a l'any.Cada usuari del centre té una fitxa personalitzada.

A Barcelona hi han cada cop més gent que viu al carrer,són persones que han perdut el tren de la societat i gent, cada vegada més amb malalties mentals que han quedat abandonats al carrer, desorientats i perduts. Les autoritats municipals no poden donar una resposta efectiva i és per aquet motiu que han de confiar amb entitats que comm aquesta fan una bona feina social.

Observant la professionalitat i la extraordinària feina portada a terme per la gent d'Assís, em pregunto si els que vivim a una ciutat com Barcelona en som plenament conscients que la nostra no és únicament la ciutat turística, d'èxit i moderna que veiem cada dia en la publicitat del nostre ajuntament.

L'Alcalde Clos i tota la seva colla ens demanen que bateguem amb Barcelona, però ells pensen en els ciutadans que ho passen malament i que també són Barcelonins? a mi em sembla que no, crec que només els preocuopa recaptar per aixugar l'espectacular dèficit que deixa la seva pèsima gestió, només volen vendre la imatge "Yupi" i progre d'una ciutat a la que volen adormir la seva ànima social. Fan falta moltes entitats que com Assís lluiten dia a dia per demostrar que els que han de Bategar per Barcelona han de ser ells, els que ens governen.

Pàgina web del cente d'acollida Assís

www.assiscentreacollida.org

A Barcelona estem vivint una situació irritant, el govern de l’ajuntament tripartit, ha creat una il•lusió (ciutat d’èxit, de negocis i triomfadora) però una Barcelona que dona l’esquena a la gent que ha quedat fora del sistema, s’ha oblidat d’impulsar accions en l’àmbit de l’exclusió. Barcelona va endarrere en temes socials i això és preocupant. Quan una administració s’escuda en la manca de competències per donar despostes a gent o col•lectius demostra la seva ineficàcia. A Barcelona ha quedat clar quina no és la prioritat del seu govern municipal, les persones.

Crec que en el cas del PSC, ICV i ERC el que passa en primer lloc, és que parteixen de visions radicalment oposades del que ha de ser el comprimís contra l’exclusió social. Aquets partits volen impulsar accions i controlar absolutament des de l’administració l’acció social (son intervencionistes i burocratitzadors i per tant poc imaginatius). S’ha demostrat que en situacions d’intervencionisme les polítiques socials no evolucionen i acaben soterrades per la burocràcia.

Unió Democràtica pot dir i fer molt en aquet sentit, no hem de callar-nos, hem de reivindicar la nostra vocació i experiència en polítiques socials i en forma de portar-les a terme. Tenim un model , que és el model, fonamentat en un triangle màgic composat per tres punts Les administracions, el món de l’empresa i la iniciativa social en totes les seves formes. La coordinació de tots els recursos existents ajuda a fer una feina millor, desdoblar esforços no donen un bon resultat. A Barcelona existeixen projectes i actors d’alt valor en l’àmbit de la lluita contra l’exclusió i la pobresa de tot tipus, moltes vegades s’exclouen idees, persones o projectes per un motiu més polític que de professionalitat, crec que això és greu essencialment pels seu sectarisme i irresponsabilitat per part de l’administració.

Un altra dels greus problemes és el de manca de competències, això no ha de significar de manca de responsabilitat. Lluny de maldar sempre per la manca de competències per justificar la inacció, hi ha d’haver el lideratge i l’iniciativa. Poso per exemple respecte a la immigració CiU no tenia competències , però tot i aixa va voler donar cobertures sanitàries i educació pública gratuïta a tots els immigrants.

La nostra responsabilitat com a partit humanista i socialcristià és ser radicalment socials i lluitar sense quarter contra qualsevol forma d’exclusió social . Nosaltres tenim mans lliures per liderar i arrossegar als postres socis en aquesta tasca

- Tenim vocació
- Tenim experiència
- Tenim lideratge.

Polítiques modernes que propicien els tres vèrtex del triangle, optimitzen recursos, i fan accions més eficaces, tot això reverteix en una millora per a les persones que més ho necessiten, tot lluitant per una ciutat , un país i un món millors. Cal passar a l’acció sense complexes.

Pàgina Wb del Cerecle per al coneixement:

http://www.cperc.net

Ahir vaig assitir a una conferència del Antoni Garrell i l'antoni Farres on parlaven de Societat del Coneixement, va ser molt interessant, destacaria però la intervenció del Sr. Garrell i concretamnet del següent:

- l'ajuntament de Barcelona insisteix en reconèixer la potència de BCN respecte a les empreses i la Soc. del Coneixement.

Les claus per la competència de l'economia del coneixemnt
a- Velocitat d'adatació i de millora
b- Capacitat de Competir (entorn global)
c- Racionalització de les àrees del Saber ( ser referència en sectors estratègics)

Claus per l'empresa:
a- Adaptació als cabvis organizacionals
b- Rentabiltzar el talent de l'organització
c- Estratègia d'Internacionalització
d- Models de gestió descentralitzada

Claus del que podria fer l'Ajuntamet de BCN per apostar per la Soc. del Coneixement (IDEES):
1- Transferència real del coneixement: Crear una agència de Tranferència (a l'estil Finès)L'agencia gestiona patents i coordina la relació entre els equips de recerca i les necessitats de les empreses.

2- Retenir Talent:

- Estabilitat laboral d'investigadors: Eliminar beques, facilitar incorporació a les estructures de les empreses.

3- Aposta estratègica per sectors d'excel·lencia (no hem de ser els millors del sud d'europa, hem de ser els millors del món)
- Aposta pe sector de les TIC (trabsversal i per sectors específics (Alimentació, Aeronàutica, continguts interactius,Biociències,et.)

4- L'empreneduria

- Implicació Caixes d'estavis, la creació d'empreses és una finalitat social, com abans podrie ser fer biblioteques
- Afavorir la supervivència dels projectes dles emprenedors

L'estratègia de la participació a un ajuntament s'haria de dividir en dos àmbits, el polític i el tècnic.

Respecte el primner podriem parlar dels espais naturals de participació, en el cas de Barcelona (Consells de Districte, Audiència de Districte,Comissions consultives de l'ajuntament, consell de 100 joves, Consell de Ciutat...) cal dir que aquests elements de participació no funcionen, les consultes populars tampoc s'utilitzen, el que seria la participació política dels ciutadans es fa utilitzant els lobbis de pressió com les AAVV i cada cop amb més força les associacions de ciutadans que tenen un objectiu concret (les plataformes del TGV pel litiral, contra la narciosala de Vall d'Hebron, Plataforma d'afectats del Barri del Carmel,....). On sembla que no hi té res a fir el ciutadà és en el futur de la nostra cutat, quin tipus de ciutat volem, crec siccerament que el Govern PSC, ERC i IC-V, te segrestada l'opinió dels ciutadans de Barcelona i els adormen amb publicitat, festa i diversió, una dolça agonia i una gabia aparentment d'or.

Si la situació a Barcelona respecte la participació política és molt preocupant, els instruments de "participació tècnica" són inexistents, voldria enunciar quin model de participació tècnica proposariem, es fonamentaria en 4 unitats de competència:

1- Gestió de projectes participació específics
2- Estratègia per la gestió quotidiana de la participació
3- Impuls de una nova cultura de la participació entre la participació entre la ciutadania i facilitar espais de participació
4- Estratègia de treballar en l'organització i assessorar internament a l'ajuntament en temes de Participació.

Aquests 4 passos indiquen una definició de projecte. és un primer pas per començar a treballar en un projecte més seriòs del que ara anomenen participació des de l'Ajuntamnet de Barcelona.

La participació Ciutadana és aquell tema que tothom en parla però ningú aplica, potser fa massa por.

He sentit parlar sempre parlar del capital risc i de les inmenses possibilitats de trobar capital risc a la nostra ciutat Barcelona, res mes lluny de la realitat. Com sempre ens pensem el melic del món. Tenim un problema, que es resumiria en algunes preguntes que enuncio:
1- A on Trobar-lo?

2- A qui va dirigit?

3- Quines facilitats es te per obtenir-ho?

4- Per fer què.... Quina estratègia de País i de ciutat?

Donar respostes pot ser fàcil, encertar molt més complexe, a casa nostra ens sobren idees empresarials, però ens manca la planificació a mig i llarg termini i la vocació de crear sinèrgies i aliances. sóm molt individualistes.

Barcelona hauria de definir en quins àmbits vol ser puntera (Industria cultural, Ciències de la vida-Bio, Arquitectura singular....)

Parlant amb un expert de gestió de capital risc, avui m'ho ha definit d'aquesta manera:

El capital risc es podria aplicar es dues direccions:

a- Per atraure empreses consolidades que vusquin desenvolupar línies de negoci innovadores
b- Per atraure prjectes i idees que generin nous negocies en àmbits emergents i estratègics. SERIA AIXÓ LA PRIORITAT PER ESDEVENIR REALMENT INNOVADORS I SINGULARS.

Per últim la utilització estratègica de fons d'inversió amb visió nacional o de ciutat, tal com va pasar als anys 80 al Quèbec, podria ser una bona eina per reflotar enpreses en crisi i alhora per dinamitzar la nostra economía. Aquest podria ser un objectiu on es podrien trobar les administracions, es ciutadans que vulguessin participar en unprojecte de costricció de país que tingués una rentabilitat adequada i finalment de les entitats bancàries.

En definitiva es tracta de pensar idees que ens permetin torar a recuperar el lideratge com a ciutat i com a País.

El passat divendres vaig ésser convidat per la KDF (Cercle de directius de parla alemanya)a una conferència/dinar que feia en J.A. Duran i Lleida, President del Grup Parlamentari de CIU al Congrés dels Diputats que parlava sobre la situació política actual.

Voldia aprofitar per agrair al seu RPesident l'Albert Peters la seva cordial rebuda i atencions.

La KDF té com a objectiu facilitar l'intercambi d'idees entre directius i agents socioeconòmics.

http://www.kdf-online.org

Les conclusions més interessants de la reumió és el dessit per part dels directius alemanys que CiU entri a Governar a l'Estat, que s'aprofiti la visió clarivident de CiU en temes vinculats a la política econòmica, per donar més consistència al PSOE, alhora que es pugui ajudar a aquets govern a definir millor les seves prioritats en l'àmbit econòmic i a les empreses.

Per un altre banda es va parlar de la importància de de recuperar l'eix francoalemany i que Espanya a de tornar a definir els eu paper a la política internacional.

Finalment es va parlar del paper d'ERC al govern Català, les diferencies entre els diferents partits nacionalistes catalans, del referendum de l'estatut i de les properes eleccions al Parlament.

Es va parlar de la recuperació alemanya, sobretot del seu prestigi internacional despres dels primers mesos de Govern de la nova Canceller.

Finalment extrec unes línies de presentació de la KDF

El Círculo de Directivos de Habla Alemana es una asociación que reúne a directivos y ejecutivos del ámbito empresarial, diplomático y cultural procedentes de muchos países. El conocimiento del idioma alemán es, sin embargo, un requisito importante para nuestra comunicación interna.

Nuestro Círculo, cuyos orígenes datan de 1974 y que se estableció oficialmente como asociación sin ánimo de lucro en 1980, es el más antiguo de su índole en España. Cuenta hoy con 265 socios y es la única asociación privada de directivos y ejecutivos de habla alemana en España. Nuestra sede se encuentra en Barcelona. Nos autofinanciamos exclusivamente mediante las cuotas de nuestros socios y, por consiguiente, somos del todo independientes.

Somos una plataforma para el intercambio regular de ideas y experiencias entre nuestros socios. Nuestros actos más destacados son las conferencias dadas por ponentes de renombre en el mundo de la economía, la política y la cultura. Asimismo, en el Círculo, regularmente acogemos a representantes diplomáticos de los países de habla alemana.

Eventos como recepciones, excursiones y fiestas completan nuestra programación de actividades. En estas ocasiones, también pueden participar nuestros familiares y amigos.

A Ciutat Vella hi ha un projecte que val la pena, és innovador i fresc, una aportació per afrontar el repte de la multiculturalitat, l'educació i la inmigració a la nostra ciutat.

Un exmple de com per damunt dels interesos partidistes i particulars es poden trobar col·laboracions per donar respostes.

Aquest exemple és l'Escoola Labouré.

L'escola pertany a la congregació de les Filles de la caritat de Sant Vicenç de Paül, com les set escoles següents de Barcelona:

Escola Sagrada Família Comte d'Urgell, 262
Escola Sagrat Cor Aldana, 1
Escola Sant Joan Baptista Balboa, 19-27
Escola Sant Vicenç de Paül Hostafrancs, 13-15
Escola Marillac Provença, 389
Escola Sant Rafael Roger de Flor, 98
Escola Solc Nou. Av. Hospital Militar, 165

Al seu web
www.escola-laboure.com

S'afirma el següent:

"El centre Labouré va sorgir de la unió entre l'Escola Parroquial del Carme i l'Escola Misericòrdia i es troba al barri del Raval de Barcelona. En aquells moments el nostre era un barri obrer. Actualment és possiblement el més intercultural de la ciutat i en ell es troben persones amb dificultats socioeconòmiques. El nostre centre intenta donar resposta al repte de la interculturalitat i a l'atenció a la diversitat, tenint en compte les necessitats socials d'un barri en contínua transformació."

Anexe, article publicat a la Vanguardia el passat 12 d'abril.

LA MULTICULTURALIDAD Y LA EDUCACIÓN. Una escuela que casi es la ONU
En el centro Labouré, del barrio del Raval, conviven niños de 20 países
La escuela Labouré es un ejemplo de la variedad cultural de Barcelona: un centro concertado en el que el 69% de los escolares es de origen extranjero

MERCÈ BELTRAN – LA VANGUARDIA, Barcelona, 12 d’abril de 2004
Carme lee un verso en catalán y pide a las niñas y niños que la escuchen atentamente porque luego tendrán que escribir un poema. Sant Jordi está cerca, y cada uno deberá contribuir a la fiesta de la cultura con su propia composición. Erik levanta la mano para decirle a la profesora que ya tiene listo su poema. Carme dice a sus alumnos, de 6.º de primaria, que escuchen con atención y después de la lectura les pasa unos libros de poemas para que los estudien. Ellos tienen prisa, y la profesora, paciencia, mucha paciencia. No en vano, de los 26 niños y niñas de su clase, uno proviene de Marruecos, dos de Guinea, otro de Perú, otro de Santo Domingo, otro de Ecuador, nueve de Filipinas, uno de Pakistán, otro es alemán, uno georgiano y ocho tienen nacionalidad española.
Esta diversidad se reproduce en la práctica totalidad de las aulas de la escuela Labouré, un centro concertado, que pertenece a la Escola Cristiana, en pleno corazón de Barcelona. Está en el barrio del Raval, lugar donde se concentra gran parte de la inmigración que llega a la ciudad. El 69% de los 316 alumnos que tiene el centro son de origen extranjero, y el 43,98% tiene nacionalidad extranjera.
La calma y sencillez con la que Àngels Berengué, directora de la escuela, aborda la casuística del centro es admirable. Por cómo relata el día a día se diría que en esa escuela todo es normal. Sin embargo, a medida que avanza la conversación, y sin que en ningún momento ella pierda la tranquilidad, se va descubriendo la complejidad y cómo gracias a la buena voluntad, 22 profesores y medio, asistentes sociales, voluntarios y otros, se superan situaciones como que más de la mitad de las niños y las niñas no hable catalán, “lengua en la que se enseña”; que muchos de ellos se incorporen a la escuela a medio curso; que los padres no estén acostumbrados a implicarse en la educación de los hijos o que cada día se elaboren dos menús, uno para musulmanes y otro para las otras confesiones.
La titularidad del centro es de la Fundación Casa de la Misericòrdia, de las hijas de la Caridad, y la práctica totalidad de éste está ubicada en lo que antaño fue la Casa de la Misericòrdia. Se trata, como se ha dicho, de una escuela cristiana que trabaja con un concepto intercultural de la religión, potenciando la integración y convivencia entre las diversas culturas y etnias que allí se hallan. Otro tipo de actuación sería impensable.
El calendario religioso de la escuela obedece, precisamente, a esa diversidad, y de la misma forma que se celebra la fiesta del cordero (musulmana), se festeja el Yom Kipur (judía), y por ende, hay otras católicas que no se incorporan a este peculiar anuario. “Trabajamos la convivencia y la coexistencia de la misma forma que se da en el barrio. Es la dinámica con la que funciona la totalidad del claustro de la escuela”, explica Àngels Berenguer, mientras abre la puerta de las aulas para que podamos constatar cuán clara es la diversidad y, con ella, la multiculturalidad.
La escuela Labouré no es una torre de Babel. El catalán es la lengua vehicular y los niños se comunican como pueden. La mayoría lo acaba haciendo en castellano.
Un equipo de profesores es el motor del proyecto educativo. En éste núcleo están representadas todas las etapas de escolarización. Primero se trabaja en el plan de acogida. “La parte afectiva -señala Berengué- es muy importante porque cuando los niños llegan se encuentran muy solos. La vertiente afectiva es la principal, después ya vendrá el proceso de aprendizaje.”
Dependiendo de las necesidades de los alumnos, éstos tendrán más o menos horas de taller de lengua, de tutoría o de logopeda y, en función de las condiciones de cada uno, se adaptará el currículo. Durante la primera etapa, mientras dura el plan de acogida, los escolares no tienen material escolar. Se les observa y se estudia su grado de conocimiento. El segundo paso, una vez superada la fase de acogida, es trabajar en las áreas instrumentales, la lengua y las matemáticas y, a partir de ahí, o bien se montan grupos, o bien se trabaja en una sola clase, o bien se crean grupos de apoyo específico, o bien... “En esta escuela todo es definitivamente provisional”, señala con una amplia sonrisa la directora del centro.
Éste es uno de los centros denominados de “atención educativa preferente”, designación que ahora se elimina, aunque no las posibles ayudas extras que un centro así recibe de la Administración. Lo cierto es que el módulo del concierto no cubre ni mucho menos las necesidades del centro, y la mayor parte de los padres no puede pagar los 17 euros complementarios, así que la escuela sobrevive con subvenciones de otras entidades, ayudas... “Nos hemos movido para buscar recursos”, explica la directora. “Si tuviéramos más medios, podríamos personalizar más la tarea.” Voluntarios, hermanas de la Caridad jubiladas; ex alumnos, todo es poco para esta escuela singular. Berengué recuerda que la escuela no lo es todo y que en el barrio faltan muchas cosas que facilitarían su tarea, como servicios sociales, educadores de calle, centros de salud mental. Al no existir estos servicios, la escuela está obligada a dar una respuesta global, de ahí la petición de la Fundació Escola Cristiana de que el Govern elabore un plan de acogida para la inmigración, porque “la escuela no es una isla. Al salir de aquí, los niños no tienen nada. Hablamos de niños y niñas, y también de familias”.

PROCEDENCIA
Orígenes diversos con fácil convivencia
De los 316 alumnos de la escuela Labouré, la mayor parte, 113, son de origen filipino, aunque algunos de ellos han nacido ya en España. Ecuador, con 24 niños y niñas, es el segundo país de origen, seguido de Marruecos (16), Guinea (12), Pakistán (12), Santo Domingo (8), Colombia (7), Argelia (5), Perú (5), Alemania (3), Gambia (3) y Rusia (2). Después, con un alumno por país, están Chile, Argentina, El Salvador, Bolivia, Francia, Moldavia, Siria y Georgia. Los de origen español son 98, un 31% de total. Todos conviven sin dificultades y se entienden.

EL proppassat dia 5 de maig vaig tenir l'honor de visitar la seu de la Fundació Privada Putxet.El seu director en Josep M. Garcia Picola, ens va rebre i ens va explicar quina és la situació de la inmigració a Ctalunya i les polítiques que fan les diferents administracions a Catalunya respecte aquest tema. Posteriorment ens va parlar de la seva Fundació de la feina que fan a qui donen servei, la seva metodología de treball i perspectives de futur de l'entitat.

Que és la Fundació Poutxet?

És un projecte d'iniciativa social. És un recurs residencial i com a servei ofereix orientació, assesorament i atenció a joves més grans de 18 anys en situació de risc social.

La actuació de Putxet és bàsicament preventiva. Es p`romouen processos de millora de la qualitat de vida per facilitar l'integració social. Es fomenta la formació, l'ocuació i es conecta el jove amb el mercat de treball per aconseguir la integració social.

Putxet està formada per unequip de professionals que treballen a un pis de la fundació que acull a joves donant un ambient d'afecte, seguretat moral i material per que puguin aconseguir l'equilibri personal necesari per uan vida autònoma.

Dades de l'entitat:

C/Putxet, 26 1er 1era 08023 Barcelona
Tel.93 211 15 48

La setmana passada es va inaugurar el PRBB , més de 1000 investigadors de 30 nacionalitats. Sota aquet títol es pot mostrar un mapa de la nostra ciutat amb un conjunt de més de 15 centres de referència en especialitats vinculades a la salut, fins aquí sembla ser que Barcelona és pol d’atracció, per les empreses i els investigadors. La història es comenta a trencar quan analitzem qui està darrere de cada projecte i quina estratègia marca la actuació de tots aquets centres.

Cada centre té finançament públic en major o menor mesura, cada universitat està en un projecte diferent i independent dels altres, fins i tot fent-se la competència, si totes aquestes iniciatives fossin privades em semblaria acceptable i mostra d’un dinamisme econòmic digne d’elogi, però si aquesta història la paguen les administracions, es a dir tots els ciutadans, ja no sembla tant correcte, com a ciutadà exigeixo un pla de viabilitat i una estratègia comuna de tots aquest projectes.

Ja posats m’agradaria saber quina estratègia té aquest Ajuntament a part d’invertir diners i fer grans edificis singulars. Sembla que l’únic interès de l’Ajuntament de Barcelona passa per continuar essent l’exposició permanent d’arquitectura moderna, no em sembla malament, però llavors que no s’omplin la boca amb la història de la capital del sud d’Europa, que és com reconeixeu-nos incapaços de liderar algun àmbit a nivell europeu. De fet això no es fa en dos dies ni sense una planificació a 10 o 15 anys vista. La meva pregunta seria on està aquesta planificació després de 28 anys de govern del PSC a la ciutat de Barcelona, està clar que aquesta gent ha viscut del “cuento”.

Saber cap a on vols portar la teva ciutat, marcar els objectius, disposar d’una estratègia, explicar-la generar il•lusió i aliances per portar-la a terme. No hi ha cap ciutat del món que sigui excel•lent en tot, per tant no pot ser que el Govern de Barcelona ens faci creure que sense esforç ni planificació, Barcelona ho pot fer tot. La conclusió és que estem a una gran ciutat, que pots er font d’inspiració de grans idees i projectes, però liderada per venedors de fum sense escrúpols. Que fan que Barcelona, la nostra Barcelona, perdi oportunitats i hipotequi els seu futur.