A Barcelona estem vivint una situació irritant, el govern de l’ajuntament tripartit, ha creat una il•lusió (ciutat d’èxit, de negocis i triomfadora) però una Barcelona que dona l’esquena a la gent que ha quedat fora del sistema, s’ha oblidat d’impulsar accions en l’àmbit de l’exclusió. Barcelona va endarrere en temes socials i això és preocupant. Quan una administració s’escuda en la manca de competències per donar despostes a gent o col•lectius demostra la seva ineficàcia. A Barcelona ha quedat clar quina no és la prioritat del seu govern municipal, les persones.

Crec que en el cas del PSC, ICV i ERC el que passa en primer lloc, és que parteixen de visions radicalment oposades del que ha de ser el comprimís contra l’exclusió social. Aquets partits volen impulsar accions i controlar absolutament des de l’administració l’acció social (son intervencionistes i burocratitzadors i per tant poc imaginatius). S’ha demostrat que en situacions d’intervencionisme les polítiques socials no evolucionen i acaben soterrades per la burocràcia.

Unió Democràtica pot dir i fer molt en aquet sentit, no hem de callar-nos, hem de reivindicar la nostra vocació i experiència en polítiques socials i en forma de portar-les a terme. Tenim un model , que és el model, fonamentat en un triangle màgic composat per tres punts Les administracions, el món de l’empresa i la iniciativa social en totes les seves formes. La coordinació de tots els recursos existents ajuda a fer una feina millor, desdoblar esforços no donen un bon resultat. A Barcelona existeixen projectes i actors d’alt valor en l’àmbit de la lluita contra l’exclusió i la pobresa de tot tipus, moltes vegades s’exclouen idees, persones o projectes per un motiu més polític que de professionalitat, crec que això és greu essencialment pels seu sectarisme i irresponsabilitat per part de l’administració.

Un altra dels greus problemes és el de manca de competències, això no ha de significar de manca de responsabilitat. Lluny de maldar sempre per la manca de competències per justificar la inacció, hi ha d’haver el lideratge i l’iniciativa. Poso per exemple respecte a la immigració CiU no tenia competències , però tot i aixa va voler donar cobertures sanitàries i educació pública gratuïta a tots els immigrants.

La nostra responsabilitat com a partit humanista i socialcristià és ser radicalment socials i lluitar sense quarter contra qualsevol forma d’exclusió social . Nosaltres tenim mans lliures per liderar i arrossegar als postres socis en aquesta tasca

- Tenim vocació
- Tenim experiència
- Tenim lideratge.

Polítiques modernes que propicien els tres vèrtex del triangle, optimitzen recursos, i fan accions més eficaces, tot això reverteix en una millora per a les persones que més ho necessiten, tot lluitant per una ciutat , un país i un món millors. Cal passar a l’acció sense complexes.