Fa unes setmanes li vaig fer una pregunta a la Regidora d'Educació, a la Comissió de Cultura i Educació, a propòsit dels recursos per districte dedicats a tractar els transtorns del llenguatge pels nens i nenes. La resposta va ser sorprenent, em va parlar d'audioprotesistes i recursos dedicats únicament a tractar transtors auditius, vaig suposar que s'havia oblidat que hi ha més transtorns que els auditius, força importants també, vaig repreguntar respecte a les altres problemàtiques, dislexia, transtorn de la "r", tartamudesa, entre d'altres, i la resposta de la regidora va ser ... que no tenia resposta i va tornar-me a nomenar els recursos per a nens amb deficiències auditives.

Fa un parell d'anys al 2006 existien uns recursos, escasos però efectius, el CREDA (per deficients auditius) i el CRIL (centre de reeducació del llenguatge situat al CAP del carrer Manso), eren uns serveis saturats, però al servei de tots els alumnes amb aquest transtorns.

El mateix 2006 l'Ajuntament de Barcelona va decidir que els recursos dedicats a tractar aquests problemes s'havien de descentralitzar per districtes, conclusió final no s'han desplegat centres a tota Barcelona i els nens que no siguin de l'eixample (on esta el CRIL) no poden ser atesos per la xarxa pública.

El Govern de Barcelona sembla insensible per a totes aquelles famílies que necessiten suport i ajuda, una ajuda que a la llarga ajuda també a combatre el fracàs escolar, una situació crítica que està desbordant a la comunitat educativa de la nostra ciutat.

Conclusió final o tornem a la situació del passat, precària però operativa o la situació promesa, professionals i centres a tots els districtes de Barcelona. El que no val es dormir a la palla mentre ens omplim la boca de Barcelona Ciutat Educadora.