www.gardanuy.blogspot.com

Avui hem aconseguit amb la unanimitat de tots els grups aprovar aquesta iniciativa que ajudarà a millorar el finançament de les AMPA.
“el nostre model escolar aposta per la inclusió en centres educatius ordinaris amb nenes i nens que tenen necessitats educatives especials”. Hi ha subvencions a les AMPA sota el concepte de finançament del servei d’acolliment de matí i tarda als centres escolars, les quals són necessàries per poder desenvolupar de forma efectiva aquest servei.

“Hi ha, però, nens i nenes amb necessitats educatives especials que durant les hores d’acolliment no reben una atenció personalitzada i diferenciada de la resta d’alumnes, i és per aquest motiu que demanem que l’Ajuntament ajudi les AMPA a donar aquest servei a les famílies”,

És un deure de les administracions públiques donar suport a les famílies i a les nenes i nens amb necessitats educatives especials en el marc de l’educació pública que promou la igualtat d’aquests alumnes.

Estem en moments difícils, les dades d'atur comencen ja a pujar de forma important, sembla que tothom nega la major i ningú vol agafar el toro per les banyes, podriem arribar al 10% d'atur al desembre.

El que sorpren és com davant d'aixó el nostre alcalde continua amagat-se i quan surt crec que fa el ridicul, fa uns dies "rebatejava" el pont del treball per " pont del treball just", sembla una ironia.

Hi ha algunes accions que un autèntic lider hauria d'impulsar, sobretot en tres direccions: Mantenir a tota costa el nostre sistema de serveis socials (suport a la dependència, lluita contra l'exclusió i suoprt a les famílies), lluita activa contra l'atur i finalment un esforç per millorar l'educació i donar la máxima prioritat a la formació (escoles d'adults,plans de garantia social i Formació professional).

El nostre alcalde per liderar la nostra ciutat davant la crisi com a mínim hauria de reunir-se amb els grups municipals i escoltar proprostes, crec que tots som pro lleials per oferir-ne de valuoses, reunir-se amb agents socials i consensuar mesures específiques i recursos económics.

Un ajuntament com el de Barcelona te l'obligació de posar a disposició fons extraordinàris per desenvolupar la llei de dependència i lluitar contra la pobresa i l'exclusió, davant el perill d'incompliment per part de la Generalitat i l'Estat de promés a milers de persones des de fa dos anys.

Un ajuntament com el de Barcelona ha de lluitar amb més decisió contra l'atur, conjuntament amb els agents socials, els gremis i els col·legis professionals, ha de tenir una actitud més activa davant els tancaments industrials que últimament està tenint la nostra ciutat.

Respecte l'educació més suport a la Formació Professional, més accions contra el fracàs escolar i l'absentisme, la millora de les escoles d'adults i el concert de les escoles bressol de la ciutat. Però sobretot més recursos tècnics i económics per atendre la inclusió i més ajudes a les famílies, beques menjador i ajuts per llibres de text, conjuntament amb més ajuts per activitats extraescolars.

No se, un alcalde pot fer alguna cosa més que amagar-se darrere el seu govern i reinaugurar ponts amb el nom "pont del treball just"

Ahir vaig assistir a la presentació del llibre de l'història de l'escola industrial de Barcelona, va ser una bona oportunitat per coneixer amb més profunditat un dels equipaments més emblemàtics de l'Eixample, alhora que espai on s'han format milers de professionals al llarg dels anys. Un espai que a partir del proper curs tindrà força incognites, tot i que hauria de continuar al servei de les persones i mes concretament dels veins i veines de l'Eixample esquerra.

https:/b/www.euetib.upc.edu/escola/historia-1/historia-de-lescola-industrial-de-barcelona

Avui he pogut assitir a la celebració dels 50 anys de sacerdoci de Mn. Amador, 50 anys de compromís social, en els primers primers anys als barris difícils de la postguerra, del Somorrostro, el barri mariner de la Barceloneta, l'inici de l'Apostulat del mar a Tarragona i Màlaga, el suport i reivindicació de la millora de condicions de vida dels pescadors, prou pobra. Nigeria, Marroc i Perú han estat destins vinculats al seu compromís amb la gent del mar, sempre desde el treball i la reivindicació per la millora de les condions de vida de les persones i la lluita contra les dictadures.

I més endavant el compromís amb les famílies romaneses, de Constanza i després de tot Rumania, liderant una entitat que ha salvat la vida a més de 50 nens que portava a Barcelona per tal de ser operats de malalties imposibles de solucionar.

Els últims 8 anys destinat a la parròquia de St. Ferran al barri de St. Antoni de l'Eixample han ajudat a dinamitzar aquesta parròquia i a impulsar , entre d'altres un grup de Gospel, qua avui amb més de 100 components ens han ofert un concert excepcional.

Qui diu que no queden persones compromeses.
Moltes felicitats Mossen, el necessitem durant molts anys!!!!!

Un any més, s’ha commemorat, el dia 21 de setembre, el Dia Mundial de l’Alzheimer. I voldria expressar la meva solidaritat i el meu escalf envers totes les persones que pateixen l’Alzheimer i altres demències i envers les seves famílies, alhora que manifestar la meva gratitud i el reconeixement a totes les entitats i a totes les persones que, a títol voluntari o professional, es dediquen a la cura del malalts i malaltes d’Alzheimer, difonen el coneixement d’aquesta malaltia i investiguen per trobar-hi un remei.

Hem de ser ben conscients que la tasca duta a terme per tantes persones a la nostra ciutat és molt meritòria i contribueix en una gran mesura a millorar la qualitat de vida en el si de la nostra societat, des de l’opció de dignificar la vida de les persones que pateixen l’Alzheimer, i també del seu entorn més proper. El fet que la commemoració internacional d'enguany, sota el lema "No hi ha temps per perdre!", s’hagi centrat en els cuidadors i les cuidadores, tot fent èmfasi en la seva contribució social, incidiria en aquesta mateixa línia que vull destacar i agrair.

Ahir vaig fer un comunicat de premsa per denunciar la manca de coherència del Govern municipal respecte el polèmic projecte de recalificació del miniestadi del FC Barcelona.

l'enganxo com a "post"

Gerard ARDANUY, president d’Unió Democràtica de Catalunya a la ciutat de Barcelona, davant les informacions aparegudes en les que el president del grup d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona, Ricard GOMÀ, assegurava que ICV-EUiA “no es sentia representada en el pla municipal per a la reforma de l’entorn del Camp Nou” expressa la seva “sorpresa per aquesta manifestació de deslleialtat d’Iniciativa envers el seu soci de Govern” i afegeix que “donades les circumstàncies és evident per a tothom que Iniciativa hauria d’avaluar seriosament el seu paper al Govern municipal”.

El president dels socialcristians barcelonins també manifesta que “o bé Iniciativa no pinta res al Govern i la regidoria d’Urbanisme fa i desfa com li ve de gust, o bé Iniciativa ha decidit iniciar una nova línia d’acció política a l’Ajuntament basada en la deslleialtat sense, això sí, abandonar les cadires del Govern”. Per ARDANUY “cap de les dues actituds és acceptable en un partit polític seriós”.

Finalment, Gerard ARDANUY considera que “sembla clar que la nau socialista a Barcelona té moltes vies d’aigua i Iniciativa no està disposada a enfonsar-se amb Jordi HEREU”.

A petició de CiU,han  comparegut avui la regidora d’educació i el gerent del consorci d’educació de Barcelona.En la meva intervenció he insistit que davant d’un discurs triumfalista per part del govern de la ciutat on tot el vinculat a l’educació fuinciona bé, que l’inici de curs ha estat tranquil, hi ha d’haver un esperit més autocritic, de reflexió i de plantejament de millora, davant d'una situació del nostre sistema escolar més que preocupant.Aquest inici de curs és el de mes barracots de la nostra història, l'Ajuntament porta un retard de mes d’un any en el desplegament del pla de construcció d’escoles a la nostra ciutat.
Respecte al dret d’elecció de centre 513 nens i nenes a P3 i 217 a primer d’ESO  s’els ha assignat una plaça d’ofici sense la conformitat dels seus pares, hi ha un 62% de demanda d’escola bressol no atesa.
Tenim un model d’inclusió escolar que està ofegat i és molt ineficient degut a la manca de recursos i una educació especial deixada per part de totes les administracions.
Una manca de preparació alhora d’afrontar el repte més important de la nostra historia l’increment d’alumnat provinent de la immigració.A tot plegat li hem de sumar els problemes que els principals indicadors mundials que analitzen els sistemes educatius arreu i que ens mostren, OCDE, Informe PISA, Informe SITES (Second information technology in education study 2006), el nostre sistema educatiu a la cua d’Europa en diverses ràtios i que es reflexa de manera preocupant en l’elevadíssim índex de fracàs /abandonament d’estudis que bordeja el 40% en el pas d’estudis obligatoris a postobligatòris. El baix nivell d’utilització de les TIC per part del professorat alhora de transmetre coneixement, una de les mes baixes ràtios d’ordinador per alumne de l’estat i d’Europa (1 ordinador cada 5 alumnes), va d’acord amb el baix nivell de coneixement en l’àmbit de les ciències i les matemàtiques.  
El baix interès que els alumnes i les administracions tenen per la FP, tot i les campanyes publicitàries, no ajuden a prestigiar aquest estudisDavant d’una situació de crisis económica, ni l’Ajuntament ni el Consorci de Barcelona aposten per ampliar les ajudes per la compra de llibres ni de material escolar, com tampoc es plantegen universalitzar les ajudes de menjador, ni plantejar l’oferta de places , a preu públic d’escola bressol de titularitat privada.En aquest inici de curs ens trobem condicionats també pel debat de la LEC, i els pressions i amenaces que un sindicat està fent fins i tot abans que la llei entri en seu parlamentària, estem en l’obligació d’exigir a la regidoria d’educació i al consorci que prevegui la possibilitat d’un altra “vaga preventiva”, el nostre sistema educatiu està ja prou tocat.  

Després de l'espectacle d'ahir a la compareixença del ministre solbes, ja em queda menys per veure. Aquesta gent s'enfoten de tots nosaltres, inclòs del PSC suposo. El nostre país necessita progresar, hem de combatre la pobresa, que en tenim i molta, hem d'intentar no perdre pistonada, hem d'impulsar el nostre estat del Benestar, que ha costat molt de construir. Una cosa és la solidaritat, Catalunya ho ha estat sempre de solidaria un altre és l'expoli.

Em pregunto, un cop s'acabin els fons de cohesió europeus qui haurà de mantenir les comunitats "suposadament pobres"? i després,que farà "l'independent PSC" quan en Zapatero , en Solbes i la seva trepa ens tornin a aixecar la camisa amb el "Talante"?

http://www.unio.org/actualitat/detall_noticies.asp?id=7966

El Govern municipal elaborarà, a instàncies de CiU, un informe d’avaluació de la inclusió escolar a la ciutat de Barcelona

Abans de començar el mes d'agost vam aconseguir aprovar a la comissió de cultura i educació, i aprovat per tots els grups municipals un informe que valorarà la inclusió escolar a la nostra ciutat i el nostre sistema d'educació especial, dos informes que han de ser claus per millorar el nostre sistema educatiu.

Pretén optimitzar els recursos i millorar les atencions als alumnes d’educació especial, els recursos humans, tècnics i econòmics dedicats a aquesta tasca i la situació de les escoles d’educació especial a la nostra ciutat.

Cal destacar la importància de disposar d’un sistema escolar fonamentat en la inclusió, un model escolar per a tothom, i la important tasca que desenvolupen les escoles d’educació especial a la nostra ciutat.

"L’èxit de l’escola inclusiva depèn dels recursos que hi dediquem, per això presentem aquest iniciativa que ens ha de permetre tenir una ‘fotografia’ de la situació actual de l’escola inclusiva a la ciutat”. “Aquest informe ens ha de donar les dades per poder millorar el sistema i ens ha de servir perquè els recursos invertits sigui més efectius”.

La regidora del govern s’ha compromès a que en el termini de cinc mesos s’haurà elaborat aquest informe i la proposició de CiU s’ha aprovat amb el vot favorable de tots els grups.

Una persona es vol vendre el seu pis (temps de crisi inmobiliària) al llarg dels anys ha fet algunes obres i ha de demanar la cel·lula d'habilitat, a priori un tràmit, aixó li diuen!, entra la seva solicitut a la seu municipal que li pertoca i ... espera , espera , espera i al cap de 5 mesos encara no té el paper, resulta que troba un comprador i com que l'admionistració pot solucionar un tema tant trivial com aquest document signa contracte d'arres i reclama a l'oficina municipal el document, un altra més d'espera, l'home apreta per que l'ajuntament li digui quelcom, els funcionaris li comencen a fer esmenes i esmenes, ell les soluciona i un cop solucionades, els mateixos funcionaris tornen a fer més esmenes i esmenetes els dies van passant, el comprador s'impacienta i el venedor veu perillar la venda i el pagament del doble de les arres al comprador. despres d'apretar via contactes personals, fora del circuit habitual, aconsegueix tres dies abans de la signatura de la comporavenda e paper de l'ajuntament ara toca la Generalitat la DG d'habitatge, arriba amb la docuemntació i el fucionari de torn li diu que s'ha d'esperar un mes i mig. Es va poder fer la compravenda el dia fixat? la resposta es si. com va poguer ser?

Just quan el funcionari li va un mes i mig, va afegir que si pagava 4000 € li resoldria el problema en dos dies, el venedor va pagar i....

El més sorprenent és que un any abans aquesta persona va rebre una visita al seu negoci i un personatge es va oferir a solucionar-li tots els problemes amb l'administració municipal per 3000€, ell el va fer fora, confiaba amb el nostre sistema, al final va acabar pagant 4.000€.

Coses com aquestes passen cada dia a la nostra ciutat, en teoroa somprimer món.

Administracions com la municipal, ha de tenir un control exhaustiu dels seus funcionaris i dels seus polítics per garantir la transparència i la bona gestió, penso que no estaria de més crear una oficina anticorrupció a l'ajuntament de Barcelona que vigilès tant a funcionaris com als gestors polítics per evitar males temptacions.

Hem arribat a Catalunya i al llegir la premsa, a part dels JJOO, tot continua igual, el nostre problema de sempre, el finançament, el PSOE ens pren el pèl i el PSC fa veure que es deixarà la pell per Catalunya, vull felicitar l'estratègia de CiU de ser solidari amb el Govern Càtalà per damunt de partidismes, CiU demostra serietat i coherència, només amb un front dels partits catalans podrem tenir alguna possibilitat de millorar la situació económica, tremendament injusta, del nostre país.
Cal veure si el President Montilla i el conseller Castells aguantaran la posició, la història malauradament ens dona pèsims precedents, el PSC no es CiU!
És paradoxal comprovar com a propòsit d'un concepte de la solidaritat molt pervers, comunitats suposadament més pobres que Catalunya, estan per damunt nostre en renda i creixement económic continuen essent comunitats "pobres" i continuen exigint-nos solidaritat. Catalunya és solidària, ho ha estat sempre, però aixó no és solidaritat, és un robatori.
Mentres tant, en òrbita Barcelonina, el nostre alcalde està a Beijing i suposo que no té ganes de reclamar a Govern espanyol socialista , com ell, els 120 M€ anuals que ens pertoquen com a drets de capitalitat i que es fixen a la nostra carta municipal aprovada per totes les forces polítiques a Barcelona i al Congrés dels diputats.
Tot continua igual, per desgràcia!

He passat 15 dies a la República Dominicana, un país molt visitat però molt poc conegut, un país que lluita per sortir del tercer món.

L'actual President Leonel Fernandez , va tornar a guanyar les passades eleccions del maig,és del PLD Partido de la Liberación Dominicana, una escisió del PRD partit de l'esquerra dominicana, el PLD ha evolucionat des de posicions d'esquerra dura fins un centre esquerra amb visions liberals, el proper dia 16 d'agost el president anunciarà el nou govern, a partir d'aquest moment entrarà en funcionament la nova legislatura, els reptes la modernitrzació del país, la lluita contra la fractura digital i la pobresa, la millora del sistema sanitari i de l'educació, molts reptes, poc temps.

Vam poder visitar la província de La Vega al nord del país (el Cibago)allí vaig poder visitar La Vega Vieja, sembla ser el primer enclavament espanyol a Amèrica, la primera fortificació, la primera basílica d'Amèrica i el primer monestir, era una ciurat d prop de 500 persones i la principal guarnició militar de l'illa, un parell d'anys abans de la construcció de Santo Donimgo, el seu estat és lamentable, està totalment en runes.

La Vega Real és una zona rica, essencialment agrícola, produeix la majoria de producció agroalimentaria del país, té la majoria del recursos hídrics de l'illa, te zones de turísme de muntanya, com la població de Jarabacoa. La República Dominicana té un bon sistema Universitari, a La Vega, la seva capital, hi ha la UCATECI, vinculada a l'esglesia. l'esport nacional és "la pelota" Beísbol, ala Vega també el Basket "los Reales de la Vega".

Entre d'altres coses vam tenir reunions amb el govern provícial de la Vega Real, es va parlar de preparar un projecte de cooperació internacional per reconstruir La Vega Vieja, preparar una proposta per la millora del riu Camu, que atravesa la ciutat de la Vega hi que està en un estat de contaminació i insalubritat molt important, la millora del mercat central de La Vega, en un estat lamentable, es un altra de les prioritats.

Però els projectes d'aquest país passen per combatre la pobresa, el seu repte més fonamental, tenen dos projectes interessants, el pla social, impulsada per l'oficina social del president, donen suport económic a les famílies més necesitades, el pla de millora de la xarxa de centres públics d'educació.

Tot i aixó el sistema financer d'aquest país es fonamenta en el turísme i l'exportació agroalimentària (tabac, ron i fruita).

Hem conegut gent molt interessant i molt hospitàlaria!!

Aquest mati he pogut visitar amb el company Eduard Garcia, el CEIP Acàcies al Barri del Poble Nou, una escola que està patint un seguit de prejuicis per part dels pares i mares de la zona que no volen inscriure els seus fills. És un centre d'una línia, molt acollidor, amb un excel·lent projecte educatiu i un equip docent molt motivat, incorporen al seu currículum l'anglès desde P3 i te unes bones intal·lacions, curiosament degut a la manca d'inscripcions aquest curs, es va tancar el grup de P3 amb només 16 alumnes, un grup que tot i tenir més d'un 30% d'inmigració ha obtingut uns resultats extraordinàris.
Molts cops els prejudicis infundats fan mal a centres que fan una bona feina, la gent prefereix portar els seus fills a centres molt més masificats on potser l'atenció educativa es menor.
Els problemes que ens comentava la directora, la important matrícula viva, la poca matriculació, els percentatges d'inmigració sobre el 30%,.... Les avantatges un equip docent un AMPA renovada, un projecte educatiu molt solvent, unes bones instal·lacions, una bona proposta d'activitats extraescolars.

Us passo l'adreça electrònica d'aquest ceip
www.xtec.es/ceipacacies/Escola.htm

Ja s'han acabat les comisions municipals de la setmana.

Respecte a la comisió d'acció social voldria destacar que vaig presentar un prec sobre les pretuteles, demanat que la regidoria d'acció social impulses un pla pilot que ajudes a les entitats que acompanyen i ajuden a mes de 600 persones a la nostra ciutat que estan en situació de inici de demències i enfermetats degeneratives, el Regidor es va comprometre a instancies nostres a desenvolupar un projecte finançat per l'ajuntament per donar cobertura económica a les entitats que fan aquesta feina, cal dir que l'administració només subvenciona els casos en els que el jutge ha dictaminat incapacitat i atorgat la tutela, la resta de casos aquets aproximadament 600 son coberts amb fons propis per les entitats.
Vaig tenir l'oportunitat de convidar a dos membres de la junta de la Coordinadora Catalana Tutelar a la comisió.

Una de les meves últimes visites ha estat a la Fundació Alheimer Catalunya, entitat formada per professionals interdisciplinars es dedica a l'atenció de persones que pateixen aquesta malaltia.
Treballen un aspecte clau, les pretuteles, un àmbit que avui per avui no està finançat per les administracions, però que és clau per tal de treballar la prevenció en aquest col·lectiu.
Torno a detectar la gran precarietat d'acció que tenen les entitats socials tot i la tasca que fan, tasca que de ben segur ens ajuda a mantenir-nos al que anomenen estat del benestar.
Us passo l'adreça web:

www.alzheimercatalunya.org/

El passat dissabte tenia el sopar de la Festa Major de la Sagrada Familia, vaig tenir una conversa molt interessant sobre la vigència de la lluita de clases, sembla molt desfasada després de comprovar la ineficàcia i el fracàs dels països que van optar per règims de caire comunista. Tot i així cal remarcar que en el món que estem vivint hi ha injustícia, però que les classes tal i com es coneixien al s.XIX fins a mitjans del XX han desaparegut i fins i tot s'han fragmentat, no existeix una conciència de clase.

Penso però que el que si és vigent és un altra tipus de lluita, una lluita social a favor d'aquells que pateixen la injustícia, els discapacitats, la gent que pateix pobresa vergonyant, les persones indigents, la gent gran, però també col·lectius com els autònoms, per fer més gran el ventall i d'altres, formarien aquesta nova lluita social, lluita per una justícia social.

Posiblement parlar de lluita de clases és parlar de passat, implicar-se en una lluita social per garantir justícia social seria més encertat.

Ahir vaig visitar amb els meus companys de partit en Raimon Blasi i l'Ignasi Oliva, la seu de la Fundació Casa del tibet de Barcelona i vam poder mantenitr una molt interessant entrevista amb el seu director Thubten Wangchen.

Els temes tractats passaven obviament per la greu situació de privació de llibertats i d'opressió política i militar del poble del Tibet, on han mort més de 100 persones per l'acció de la policia i l'exèrcit xinès, alhora que existeix un bloqueig informatiu del que està passant en aquest país.

També es va repassar l'activitat d'aquesta Fundació i vam lliurar una còpia de la iniciativa presentada per CiU al Plenari de l'çAjuntament on es demanava que el Plenari de l'Ajuntament es solidaritzes amb la situació que viu el Tibet.

El proper any 2009 la Fundació Casa del Tibet celebrarà el 15è aniversari de la seva creació.

Us faig avinent el seu link per a mes informació:

www.casadeltibetbcn.org/principal.html

He rebut amb sorpresa i estupefacció dues respostes per escrit de la Regidora d'educació de la Ciutat de Barcelona a preguntes fetes per mi sobre dos temes vinculats a l'educació on demanava les dades d'absentisme escolar i un altra pregunta on demanava el percentatge d'alumnat estranger extracomunitari en els centres educatius de titularitat de l'Ajuntament de Barcelona.

Respecte la primera pregunta la resposta és si més no curiosa, resulta que una ciutat com Barcelona anomenada pel govern com a "ciutat educadora" no sap, ni té cap protocol per saber les dades solicitades, per tant no les podem conèixer. Com a gran esperança m'indiquen que potser a partir del curs proper. Es nota que l'educació no és prioritària.

Respecte a la segona, sorprenent i indignant alhora, la regidora acusava falsament a l'escola concertada de manca de responsabilitat per no assumir immigració als seus centres i deixar tot el pes d'integració als centres públics, resulta que a les escoles de titularitat municipal, una dotzena a la nostra ciutat, el 92% dels alumnes són de nacionalitat espanyola i només el 8% són extrangers, la dada és encara més curiosa si tenim en compte que un 9% d'aquest 8% són alumnes de països de la UE. Aixó si que és responsabilitat social i d'un govern que pregona dia si i altre també que l'educació ha de ser responsabilitat de tots i factor de cohesió social.

Aquesta tarda he visitat el PRBB i m'he reunit amb el director de projectes d'aquesta institució hem parlat de recerca bàsica en genómica, de biotecnologia, de la relació d'aquest centre de recerca amb la industria, de la història d'aquest projecte que s'inicia el 1985, de la feina feta pels aproximadament 1300 professionals i 130 equips de recerca i de la convivència i col·laboració de profesionals de diverses especialitats i de mes de 40 nacionalitats.

La entrevista ens ha portat ha reflexions de més profunditat com per exemple quin paper han de jugar les administracions respecte a la recerca, la feina feta en l'últim govern de CiU en respecte al recerca que va impulsar el Conseller Mas Colell va ser un bon inici, malauradament l'actual givern no sap on té la mà dreta ni l'esquerra.

D'aquesta reunió s'ha després la idea que l'empresa farmaceutics mundial està passant una crisi important, fa uns anys cada any es generaven unes 40 patents de medicaments que sortien al mercat, aquest últims anys la xifra s'ha reduit a unes 12 per any tenint en compte que els projectes farmaceutics necessiten uns 12 anys per sortir al mercat i que les patents sónd e20 anys, els ratis de rentabilitat de cadaproducte baixen en picat, problema afegit per la recerca biomèdica i les empreses biotec que han de competir en el mateix mercat que les grans farmaceutiques.

Creiem en la inversió en empreses Biotech? tenim la paciència suficient per invertir en aquets projectes empresarials? sabem participar en projectes de capital risc que ens ajudin a competir? tenim clar quin ha de ser el nostre lloc en el món de la recerca?

La meva última reflexió passaria per, en primer lloc veure com fer compatible la recerca científica i la competitivitat de les nostres empreses i en segon lloc analitzar si som capaços de cambiar la nostra perspectiva com a país, si som capaços de trobar el nostre lloc al món.

Us passo el link

www.prbb.org

Ahir em va explicar una persona discapacitada que arrel de la vaga d'autobussos i de la reducció dràstica que l'ajuntament de Barcelona ha fet del transport porta a porta el col·lectiu de persones que tenen problemes de mobilitat, que son discapacitades físiques no han pogut desplaçar-se per la ciutat.
A la ja injusta situació d'aquestes persones obligades a agafar autobusos ordinaris adaptats que suposen en molts casos no poden agafar, 100 metres per un discapacitat en cadira de rodes amb un alt grau de discapacitat és gairebé insalvable. Amb la vaga d'autobussos els col·lapsats serveis mínims i el desastres de la línia 3 del metro la situació es lamanetable.
Moltes vegades els que governen no consideren els diocapacitats ciutadabs de primera.
Cal més justícia, cal més respecte

Avui hem patit una jornada de vaga d'autobusos a Barcelona, certament aquesta és una vaga que està arribant a una situació límit i que com sempre en qualsevol conflicte laboral en el servei públic afecta als ciutadans, de qui es responsabilitat?
Els treballadors tenen tot el dret del món a reclamar millores laborals i l'administració té l'obligació de solucionar la situació i inpedir que els seus administrats pateixin situacions intolerables, també es cert que les reivindicacions sindicals quan afecten el sector públic no haurien de pasar certes línies i menys utilitzar estratègies vinculades a l'amenaça violenta.

Aquest conflicte ve de temps i és una mostra evident de la pèsima gestió per part de l'Ajuntament de Barcelona dels seus recursos humans(si senyor alcalde, vosté és responsable no fugi d'estudi, avui l'he escoltat al TN i semblava que aquets tema no anava amb vostés, els autobusos són de Barcelona). Hem de deplorar l'actitut dels vagistes que no accepten la negociació i mediació iniciada pel departament de Treball i per un altra banda és indignant que l'ajuntamant de Barcelonaes dediqui a fer arribar als ciutadans de la ciutat octavetes reivindicatives enlloc de fer la seva feina. Parlem d'un servei públic i ni als sindicats ni a l'Ajuntament de Barcelona els preocupi qui pateix els efectes del que ja es vislumbra com una vaga salvatge siguin els ciutadans que es troben literalment abandonats.

Em sorpren quan els dos grans partits espanyols PSOE i PP (enemics aferrisats)es posen ràpidament d'acord alhora de decidir excloure forces polítiques que poden ser claus a partir del dia 9, parlo concretament de CiU, ahir vaig veure el debat de 59" i tots els directors de diari que hi van intervenir insistien en que els partits minoritaris i sobretot CiU no tenien dret a participar en cares a cares per que el nostre objectiu era únicament el poder, estic sorprés i indignat per aquetes afirmacions, cap dels dos candidats (Zapatero Vs Rajoy) van transmetre cap tipus d'il·lusió, va ser un debat tecnificat i sense sentiment, que va excloure Catalunya i no va profunditzar ni fer propostes concretes en cap àmbit. Podria considerar-se com una continuació del "Debate sobre el estado de la nación" que no fa gaire vam poder seguir.

Em sorpren que tant el President del Govern com l'aspirant, no fossin capaços de definir ni una sola idea sobre la política internacional espanyola, que no expliquesin quines polítiques dirigides a la família pensaven desenvolupar, quina estratègia d'infraestructures o d'energia pensaven portar a terme com a President del Govern.

Tenint en compte que CiU ha actuat sempre de manera responsable i lleial amb l'Estat, que ha aportat molt més del que ha rebut, que tenim un discurs i propostes molt clares en tots aquets temes i d'altres, i que gràcies al PSOE però sobretot a PP s'ha trasmès una imatge de Catalunya falsa i manipulada, penso que la veu d'en Duran en un debat té molt sentit, nosaltres quan estem al Congrés dels diputats tenim òbviament una prioritat, Catalunya, però construim Estat i tenim posició sólida en temes on els dos grans dubten i que possiblement a partir del 9 ens convertiram en peça clau.

Ha estat una setmana mogudeta com a president de l'Eixample (a part de l'inici de la campanya electoral). Comento alguns trets interessants

El dilluns vaig començar el dia visitant algunes botigues de la dreta de l'eixample que han patit alguns atracaments, pateixen l'oblid de la guardia urbana del districte.Assitència al seminari HIT d'innovació a la torre AGBAR

Dimarts, Comissions a l'Ajuntament, vaig demanar que l'Ajuntament convoqui ja el pacte per l'ocupació de Barcelona abans que l'incremnent de l'atur pugui generar més alarma social, per la tarda Consell de Barri de la Sagrada Família, amb protestes de veins de l'AVE pel litoral i explicació per part de l'AAVV del Pla Comunitari del Barri i vaig acabar el dia amb una trobada d'interventors de ST. Antoni, bona gent i amb ganes de treballar!

Dimecres, treball al despatx, dinar amb un destacat membre de la comunitat Armenia de Catalunya, per la tarda presentació del pla educatiu de ciutat, el Govern com sempre equivocat amb el tema de l'educació, segons ells el fracàs escolar es un problema vinculat a clase social i económica, sembla que no coneixen les dades (% de fracàs igual a tots els districtes de la ciutat, els de clase alta, els de mitja i els de baixa, després trobada amb els Consellers municipals de CiU que porten els temes d'educació.

Dijous, esmorzar amb el President de la Casa de León (que està situada al barri de St. Antoni), més tard interessant visita a la Fundació Catalana Síndrome de Down, entitat de referència en el tractament d'aquest transtorn i on em proposen desenvolupar uns protocols per coordinar la relació entre les entitats privades de servei públic i la xarxa sanitària pública i m'expliquen la seva extraordinària feina, després tot tornant caminant a la seu del districte passo a veure als amics de l'Hospitalitat de Lourdes per parlar d'un problema que tenen amb l'ajuntament, no els deixen carregar i descarregar als ususaris de l'entitat (nois i noies amb paràlisi cerebral profunda)al·legant que molesten al carril bici que tenen davant, tot just quan surto de l'entitat veig com un camió de BCN neta (empresa de l'ajuntament) recull trastos vells i ocupa tota l'amplada del ditxos carril bici, cap denúncia de la Guardia urbana per suposat, puc comprobar el concepte de cohessió social que l'alcalde de BCN no deixa de pregonar.Per la tarda trobada amb els presidents dels clubs de futbol que juguen al camp de l'escola industrial, tenen problemes amb el gestor del camp, cobra puntualment però en 9 anys cap tipus de manteniment, comprobo que la situació del terreny de joc és lamentable i perillós pels milers d'usuaris que l'utilitzen cada temporada. Finalment inici de campanya electoral al pavelló Nova Icària, moltes gent, un inici ple d'emoció, un Duran espectacular ens va donar a tots un exemple de coratge i de lluita 72 hores després d'una operació d'extirpació d'un tumor maligne al pulmó i amb una costella trencada.ÀNIMS DURAN!!!

Divendres, roda de premsa a la plaça del Rei, en Duran ens demostra que està en bona forma. Trobada amb paradistes al voltant de la Sagrada Família, 14 parades que l'ajuntament vol eliminar, 14 famílies que es queden sense forma de vida, cap solució per part del districte. Trobada a l'AFAB (Entitat que treballa per lluitar contra l'Alzhemimer). Xocolatada amb simpatitzants de CiU a la Dreta de l'Eixample, una xerrada interessant! i finalment trobada amb la coordinadora de la Festa major de St. Antoni a la seu del districte.

Dissabte, pel matí esmorzar electoral amb professionals del sector ensenyament. Festa infantil de CiU a St. Antoni i visita a la nostra gent que està a la parada de CiU al Passeig de Gràcia amb Gran Via.

Demà diumenge, acte a la llotja de mar, assistència a un col·loqui a l'esglèsia dels Àngels i preparar la propera setmana.

I LA SETMANA VINENT MÉS!!!!

Ahir divendres vaig visitar una entitat de referencia al districte de l'Eixample l'AFAB (Associació de familiars d'alzheimer de Barcelona) aquesta entitat està al barri de Forpienc i realitza una feina extraordinària amb malalts d'alzheimer i les seves families.

Hem pogut parlar de la feina de la seva entitat, del desplegament de la llei de dependència, dels esforços que fan cada dia per donar el servei als seus associats i finalment de propostes per millorar.

- Millor coordinació amb els centres sanitaris
- Suport per part de l'ajuntament pel transport dels malalts d'aquesta entitat fins a les seves instal·lacions
- Ajuda per anar a uns locals amb més metres i millors condicions.

Aquest país necessita entitats que facin bona feina, les administracions no arriben a donar el servei d'un país del primer món i és desde l'iniciativa d'ONG com aquesta que es dona resposates professionals.

Curiosament alguns veïns d'aquesta entitat, no erls volen perque diuen que fan soroll i ocupen massa l'ascensor, aixó és solidaritat!!!

Des d'aquí ànims amics i amigues d'AFAB!!

Us facilito la seva adreça
www.afab-bcn.org